dissabte, 30 d’agost de 2008

PUNT, I FINAL?

Els observadors segur que han notat que la biblioteca no estava del tot enllestida el dia de la inauguració. Quedava encara acabar de picar a l’ordinador els 2594 llibres que al final hem embotit entre armaris, prestatges i cistells. Ara sí, divendres, darrer dia a Estelí, hem tancat la porta de la biblioteca amb la feina (molt ben) feta i orgullosos per poder finalitzar amb èxit gairebé un any de feina.


Només restava un petit detall: la bibliotecària. Després d'haver fet vàries entrevistes, la Cristina (qui al cap i a la fi es farà càrrec de la bibliotecària), s'ha decantat per la Delfina. La Sheila va trobar una feina que li interessava més i va marxar. Però la Delfina sembla tenir les coses molt clares i la mateixa empenta que la Cristina!

Fotos:

  1. Vista general de la biblioteca
  2. Una altra vista general per acabar de veure tots els petits detalls
  3. La Noe felic i contenta amb la seva il.lustració que ha donat a la biblioteca
  4. Gràcies Cristina, sommiadora d'il.lusions i d'impossibles, per ajudar-nos a arribar fins el final.
  5. Don Benito, el famós vigilant nocturn i gran amic, també està molt orgullós per la feina feta.
  6. Serà la Delfina la nova bibliotecària, o n'haurem de buscar una 5ena?

Biblioteques sense fronteres i Vivim del Cuentu (+ supporters): punt, i final?

INAUGURACIÓ PASSASA PER AIGUA


- Buenas tardes señor, somos la policía y venimos a apoyarles en el acto que van a dar esta tarde aquí. ¿Quieren que les cortemos la calle? –
- ¡Mejor cortenme la lluvia que será más útil!

Així va començar la preciosa tarda de la inauguració de la Biblioteca Cuentos de Cristal. (Pels qui ho heu preguntat, sapigueu que duu aquest nom perquè està ubicada dins de la Fundación Cristal).

Després d’empaperar la ciutat d’Estelí amb cartells i de llogar a un xicot amb un cotxe amb quatre altaveus al sostre per tal que difongués a ritme de Dijous Paella la gran inauguración de la biblioteca, vam aconseguir que fins i tot vingués a la festa la tempesta tropical que està provocant el Gustav des de Cuba.

La concurrència la teníem assegurada vam omplir la biblioteca fins als topes amb els alumnes de l’escola i els mestres i les dues carpes que vam instal·lar al carrer van permetre que els més agosarats poguessin participar de la festa: Un parell de parlaments, un conte i un ball tradicional a càrrec de la Sheila, i després a menjar els suculents xurritos que Don Benito va estar preparant durant tota la nit. Finalment invasió de la biblioteca per part de la gent de carrer i èxit rotund de l’acte.

No és per sobrar-nos, però la biblio ens ha quedat preciosa i sinó, observeu amb atenció el següent post.

Fotos:

  1. El cartell de la festa passada per aigua
  2. Les carpes al carrer
  3. Tallem la cinta
  4. El discurs de la directora
  5. El parlament del Presi
  6. El conte de la Noe
  7. El ball de la Sheila, la bibliotecària
  8. La gent del carrer a la biblio.

dilluns, 25 d’agost de 2008

¡EL TIEMPO APREMIA!

Les màquines segueixen funcionant a tot drap. Mentre un@s ens encarreguem de polir els darrers detalls dels mobles i acabar d’engometar tots els llibres (que són un munt!), els chigüines posen el toc de color que falta a la seva biblioteca. Tothom posa el seu granet de sorra per a que tot estigui a punt per a la gran inauguració de dijous vinent.

No obstant, com a culs inquiets que som, no hem pogut esperar per a fer-hi una mica de merder. Així que aquest dissabte a la tarda hem decidit anticipar-nos traient la Olla de los Cuentos per a aproximadament un centenar de nanos i nanes de tot el barri. Visto lo visto, per a dijous vinent trucarem al Senyor Alcalde per a tallar el carrer. Si no, ja ens veiem tots apilats com sardines en llauna... I com a novetat, dir que el Marc s’ha estrenat com a tècnic de so-cuentista acompanyant la princesa de paper amb la guitarra. Hem après que aqui no son puntuals, tot i que ja ho sabiem, ara sabem que si una activitat volem que comenci a les 3 al cartell ha de posar a les dues. (Creiem que adoptarem aquesta tècnica quan haguem de quedar amb el Pepo).
Per a més informació sobre la sessió: tria de fotos d’en Marc Virgili.

Finalment, divendres vam participar a una capacitación que duen a terme la Cristina i la Reninka sobre l’educació en el lleure. En principi la sessió duia per títol: “Sacar el payaso que llevo dentro”. En el fons no era més que una sessió de “Técnicas de expresión oral y corporal”. al més estil Pere Tarrés. Resultat: tothom tombat pel terra com a mantega fosa un cop haver botado la pena (vergonya).



PD: GRAN INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA CUENTOS DE CRISTAL.
Hora: a eso de la tarde
Lugar: a 2.5 cuadras al Oeste del Almacén de la Sony.
Entrada lliure i gratuïta.
Us hi esperem!

PD 2: Que ningú pateixi, l’Oriol no s’ha esquilat les curres; només s’ha afrancesat un xic. És el nou Xesco Boix nicaragüense.


Fotos:
  1. Borja i Bet amb els mobles i etiquetes.
  2. Llibres engometats.
  3. Chigüines decorant una de les parets de la biblioteca.
  4. "Modèstia a part, però quina biblioteca tan maca que ens està quedant!"
  5. La Noe explicant un conte a Don Benito, vigilant de l'escola.
  6. Els VdC ens estrenem a Estelí.
  7. Preparació per a escoltar contes. No tothom ho sap fer...
  8. No hi cap una agulla!! “Sr. Alcalde, el jueves le cortaremos la calle”.
  9. Felicitats Marc pel teu debut davant de la càmera i dels focus!
  10. I d’estàtues passem a ser mantega.
  11. Eh... C’est encore moi? Oui, j’ai les curras!

dimecres, 20 d’agost de 2008

TOT COMENÇA A TENIR FORMA

L’espai cada vegada té més forma de biblioteca: mobles col·locats, llibres als prestatges i cada vegada menys caixes pel mig.

I, per fí!, una super bibliotecària, la Sheila. Ja s’ha incorporat a la Escuela per familiaritzar-se amb el projecte de la fundació i amb la biblioteca, per tal de fer-se més seu aquest espai, ja que en serà la responsable.

Per atraure lectors i lectores, aquest dissabte tornarem a treure “La Olla de los Cuentos”. A les 15h00 a 2,5 cuadras al Oeste del Almacén de la Sony. Entrada lliure. Hi esteu convidats!
Però el més encoratjador de tot és que els chigüines del cole ja comencen a treure el cap per la biblioteca i a ficar el nas als llibres que ja estan col·locats. T’encomanen la il·lusió i les ganes de seguir endavant.

Si tot segueix així, la setmana vinent ja podrem fer la ignauguració (dijous, en principi). Ja us enviarem la invitació.

Fotos:

  1. "Cada cop hi ha menys feina", va dir el Marc tot satisfet.
  2. El que fa una mà de pintura!
  3. Us presentem a la Sheila. Benvinguda!
  4. Comencem a obrir els contes!
  5. Els llibres Pop-Up són molt tuini.
  6. La Biblioteca Cuentos de Cristal comença a tenir color.

VISITA A GRANADA

Aquest cap de setmana ens hem agafat uns diea per baixar a Granada. El motiu? Fer una visita a la biblioteca Yo puedo leer. La Carol ens va rebre amb els abraços oberts. A nosaltres, als contes que vam explicar dissabte i sobretot els llibres que els vam oferir.
[Nota al pie: La Carol és la bibliotecària i forma part d’un dels projectes de Building New Hope, com també el de Ritmo en los Barrios del Raül, en el que la Bet, la Maria, el Marc i l’Inyaki hi van participar l’any passat.]


Van ser tres dies a ple ritme. La nostra estada va coincidir amb la festa major de la ciutat. No només vam deixar 3.000 llibres, sinó que ens vam currar una super sessió de contes dissabte al matí: “La Olla de los Cuentos”. Modèstia a banda, va ser tot un èxit tant de públic com de crítica. [Per cert, primera actuació fora de casa nostra] De l’olla hi sortí el Sapo Azul Bobón, la princesa Rita y su enamorado de papel, una Luna enferma i, com no, un gran arbre ple de totes les fruites del món. Els chavalos i chigüines van riure d’allò més i els cuentistes vam disfrutant escoltant i explicant els contes. Mireia, com és que no estaves entre el públic?


Con penas y trabajos, vam contar en espanyol. Però com era d’esperar, van sortir algunes catalanades. Després dels aplaudimientos vam disfrutar d'un parell de dies de festa major: hípicos, música al carrer, carnaval, eufòria... Només faltà la feria de hojalata.

Aprofitant la nostra estada ens vam permetre alguns capricis: navegar al voltant de les 365 isletas del llac Cocibolca, pujar al volcà Mombacho i baixar-lo fent cànupi.


video

Dilluns, de pujada cap a casa vam parar al mercat d'artesanies de Masaya. Per arrabar-hi, només va caldre embutir-se en una petita fragoneta, amb 19 persones (i algú més penjant per la finestra), 8 maletes i 1 guitarra. Aquest cop no hi havia cap chanchito (porc). El mercat era ple d’artesanies i perezosas vàries. No podem dir que el desvalijèssim, però algun petit souvenir sí ens vam endur; òbviament, negociant preus.
I dimarts: de nuevo al tajo.

Fotos:



  1. La Carol a la biblioteca Yo Puedo Leer.
  2. Abans d'escoltar contes... les instruccions!
  3. La Maria i l'Uri en plena faena.
  4. Els famosos Hípicos de Granada.
  5. Un altre estil d'Hípico... però un Hípico al cap d'avall.
  6. El volcà Mombacho vist des del llac Cocibolca.
  7. Uri: somriu!
  8. Marc saltant per la liana...

dijous, 14 d’agost de 2008

FENT FEINA


Amb uns quants llibres més, aquí estarà la futrua "Biblioteca Cuentos de Cristal"


Planificant la instal.lació elèctrica amb Don Víctor i fent que quadri la proforma (pressupost)


Sellando voy... sellando vengo....


Don Víctor il·luminant el nostre camí.


"Amb quina caixa ens atrevim primer?"


Com dimonis posarem tants llibres!?


Don Roberto orgullós amb els seus mobles (Nota: per cert, el seu somriure també és fruit del negoci que esta fent amb nosaltres)


Un gomet per a cada llibre (Ja en tindrem prous...?)


Ho veieu com treballem? (o almenys això sembla)


Foto d'equip abans que l'Albert passi a millor vida... a disfrutar dels Pirineus a Planoles. Et trobarem a faltar...

dimecres, 13 d’agost de 2008

ELS LLIBRES JA HAN ESTAT ALLIBERATS DE MANAGUA!!

Després d’una curta travessa de prop de 94 dies per l’oceà Atlàntic, perdre’s per Panamà i aparéixer a Costa Rica, les 57 caixes amb els 6323 llibres van arribar a Managua. El problema després ha estat rescatar-los del magatzem i portar-los a Estelí.

Aquesta és la seva història:

Una petita expedició dels VdC vam matinar per a endinsar-nos en la selva d’asfalt que és Managua disposats a barallar-nos amb navieres i demés agents d’aduanes per tal d’aconseguir retirar la mercaderia. Paral·lelament, ja havíem contractat un camió perquè baixés d’Estelí. Tot semblava estar més o menys controlat... Ai Santa Inocencia!!

El final de la història és bonic i positiu. És llarg i complicat d’explicar, però per a qui vulgui fer donacions solidàries d’aquestes tan guais, aquí us deixem amb el manual (o octàleg) del bon super-mega-cooperant-internacional:

1. Assegurar-se que la mercaderia arriba i que ho fa per la ruta prevista. Aclariment: Costa Rica mai surt a les rutes però, per un motiu o un altre, els vaixells sempre hi acaben fent escala. Moralina: porteu sempre diners per a pagar aquests suposats no-imprevistos.

2. No dir mai que la teva mercaderia val molts calers. A més valor, més et fan pagar. Moralina: un llibre de segona mà no val $3, és la capsa sencera amb els 100 llibres el que val $3.

3. Les cartes signades per les ambaixades per tal d'estalviar-se impostos i paperassa no serveixen per a res. És més, només donen problemes, sobretot si efectivament apareix que un llibre costa $3. Moralina: no us gasteu 200€ en Seur ni invertiu temps afaitant-vos per anar a veure l’ambaixador.

4. Cal posar molta benzina al cotxe i paciència al cos. S’ha de fer i desfer el camí entre el magatzem i el Departamento General de Aduanas unes quantes vegades per tal d’arreglar el papeleo. Moralina: millor un carro diésel o unes bones bambes i el Jungle Speed per a les cues.

5. Els kleenex són fonamentals per tal d’accelerar i abaratir els tràmits: s’ha de plorar molt davant de funcionaris, banquers, agents d’aduanes... Moralina: qui no plora, no mama.

6. Un cop al magatzem, assegurar-se que l’agent d’aduanes no obri l’única caixa que té llibres nous. I si ho fa, tenir previst un bon cuentu que ho justifiqui: “En España obligan a los estudiantes a comprar unos libros en septiembre que luego no se usan porque las maestras no quieren y tienen que comprar otros. Lo que pasa es que estos primeros libros ya no se pueden volver a vender como nuevos y se recogen para donaciones". Moralina: qui ha dit que ser contacontes no resulta útil!?

7. Tingues sempre un mòbil (o celular) a mà per trucar periòdicament al xofer del camió que has llogat. Aclariment: per dir que tenien gana i que han parat a fer un mos, et diuen que “se ha roto el tubo del aceite pero ahorita lo soldamos.” [Nota al pie: ahorita=1 hora i pico.] Moralina: aprèn a prendre-t’ho amb calma.

8. Convenç a uns quants matxucambos per a que ajudin a descarregar el camió. Aclariment: el xofer només condueix. Moralina: aprèn a fer truites de patates. [Nota al pie: descarregar una caixa=un tros de truita]

Fotos:

  1. Magatzem Internacional (i molt bananero) de Managua (ACONISA)
  2. Carregada del camió a Managua. Apunt: una mica més i ens perden un palé sencer... però carregant caixes són uns cracks.
  3. Els nostres matxucambos viguetans, que fan el que calgui a canvi d'una bona truita de patates!