divendres, 5 de setembre del 2008

POC A POC ANEM MARXANT...

La vida segueix amb tristor! Tots els cuentistes han tornat cap a casa! Tots? No, tots no ! Encara queden dos petits reductes que resisteixen ferotgement a la temptació de retornar. L'un al Brasil gaudint d'unes vacancetes de platja i amistats. I l'altre a Nicaragua, on dos joves cooperants intenten tirar endavant la dinamització de la biblioteca Cuentos de Cristal i així deixar-la sola per tal que camini sens parar cap a l'alfabetització de tot un país. Bé, potser ens estem tirant una mica de la moto, però qui no somia no fa res en aquesta vida i sinó pregunteu-ho a la Cristina, que d'un petit somni n'ha fet un palau ! El cas és que aquesta vegada Delta va arribar puntual, mentre que els qui anàven amb KLM els va faltar poc per quedar-se a terra, oi Maria?



Bé, el que dèiem, que per aquí estem solets però no per això menys entretinguts, així que vam aprofitar quatre dies per despedir-nos de Managua, la caòtica capital d'aquest curiós país, i per fer una miqueta de turisme i anar a Ometepe i a la Laguna de Apoyo. Com sempre deixarem que siguin les fotos les qui parlin per si soles !

També vam aprofitar per passar per Granada i despedir-nos de dos grans amics!


Fotos:

  1. L'antic cuartel del general Somoza quan encara quedava algú del grup a Nicaragua. (La noia de rosa tan guapa i amb tant de color és la Marta, oi que està guapa així?)
  2. Sandino i la bandera rojinegra !
  3. El volcà concepción d'Ometepe.
  4. Relax a l'Ojo de Agua.
  5. Contemplant la fauna del Charco Verde.
  6. Fent una mica d'exercici a la Laguna de Apoyo.
  7. El Boris i la Marcela, dos persones entranyables que t'acullen a casa seva sempre que hi vas.