ELS LLIBRES JA HAN ESTAT ALLIBERATS DE MANAGUA!!

Després d’una curta travessa de prop de 94 dies per l’oceà Atlàntic, perdre’s per Panamà i aparéixer a Costa Rica, les 57 caixes amb els 6323 llibres van arribar a Managua. El problema després ha estat rescatar-los del magatzem i portar-los a Estelí.

Aquesta és la seva història:

Una petita expedició dels VdC vam matinar per a endinsar-nos en la selva d’asfalt que és Managua disposats a barallar-nos amb navieres i demés agents d’aduanes per tal d’aconseguir retirar la mercaderia. Paral·lelament, ja havíem contractat un camió perquè baixés d’Estelí. Tot semblava estar més o menys controlat... Ai Santa Inocencia!!

El final de la història és bonic i positiu. És llarg i complicat d’explicar, però per a qui vulgui fer donacions solidàries d’aquestes tan guais, aquí us deixem amb el manual (o octàleg) del bon super-mega-cooperant-internacional:

1. Assegurar-se que la mercaderia arriba i que ho fa per la ruta prevista. Aclariment: Costa Rica mai surt a les rutes però, per un motiu o un altre, els vaixells sempre hi acaben fent escala. Moralina: porteu sempre diners per a pagar aquests suposats no-imprevistos.

2. No dir mai que la teva mercaderia val molts calers. A més valor, més et fan pagar. Moralina: un llibre de segona mà no val $3, és la capsa sencera amb els 100 llibres el que val $3.

3. Les cartes signades per les ambaixades per tal d'estalviar-se impostos i paperassa no serveixen per a res. És més, només donen problemes, sobretot si efectivament apareix que un llibre costa $3. Moralina: no us gasteu 200€ en Seur ni invertiu temps afaitant-vos per anar a veure l’ambaixador.

4. Cal posar molta benzina al cotxe i paciència al cos. S’ha de fer i desfer el camí entre el magatzem i el Departamento General de Aduanas unes quantes vegades per tal d’arreglar el papeleo. Moralina: millor un carro diésel o unes bones bambes i el Jungle Speed per a les cues.

5. Els kleenex són fonamentals per tal d’accelerar i abaratir els tràmits: s’ha de plorar molt davant de funcionaris, banquers, agents d’aduanes... Moralina: qui no plora, no mama.

6. Un cop al magatzem, assegurar-se que l’agent d’aduanes no obri l’única caixa que té llibres nous. I si ho fa, tenir previst un bon cuentu que ho justifiqui: “En España obligan a los estudiantes a comprar unos libros en septiembre que luego no se usan porque las maestras no quieren y tienen que comprar otros. Lo que pasa es que estos primeros libros ya no se pueden volver a vender como nuevos y se recogen para donaciones". Moralina: qui ha dit que ser contacontes no resulta útil!?

7. Tingues sempre un mòbil (o celular) a mà per trucar periòdicament al xofer del camió que has llogat. Aclariment: per dir que tenien gana i que han parat a fer un mos, et diuen que “se ha roto el tubo del aceite pero ahorita lo soldamos.” [Nota al pie: ahorita=1 hora i pico.] Moralina: aprèn a prendre-t’ho amb calma.

8. Convenç a uns quants matxucambos per a que ajudin a descarregar el camió. Aclariment: el xofer només condueix. Moralina: aprèn a fer truites de patates. [Nota al pie: descarregar una caixa=un tros de truita]

Fotos:

1. Magatzem Internacional (i molt bananero) de Managua (ACONISA)
2. Carregada del camió a Managua. Apunt: una mica més i ens perden un palé sencer... però carregant caixes són uns cracks.
   
3. Els nostres matxucambos viguetans, que fan el que calgui a canvi d'una bona truita de patates!